Recerca, memòria i defensa del patrimoni col·lectiu.
Des de La Desclosa · Espai d’Estudis Crítics i Feministes, dono continuïtat a la meva participació en recerques i col·laboracions sobre els béns comunals a Catalunya. Aquesta línia de treball connecta amb els meus interessos sobre control social, memòria, identitat i ruralitats, i amb el compromís de construir coneixement en relació amb les comunitats i les seves formes d’organització.
L’atenció se centra en la història dels béns, els usos que han sostingut i les relacions socials que els han fet possibles. Ens interessa comprendre com s’han construït, mantingut i gestionat col·lectivament, com s’han transformat les formes d’accés i de decisió i quins conflictes travessen avui la seva protecció i continuïtat.
Patrimoni, memòria i relacions de poder
L’estudi dels béns comunals permet abordar preguntes sobre qui decideix sobre el patrimoni, quins drets s’hi reconeixen i com es transmet la memòria de les aportacions col·lectives. La documentació històrica, els testimonis i les pràctiques comunitàries són fonamentals per reconstruir aquestes trajectòries.
Aquesta perspectiva també exigeix examinar les relacions entre la titularitat, la gestió i els usos dels béns. El seu valor social i la seva vinculació amb una comunitat són dimensions que cal investigar juntament amb la situació jurídica i registral de cada cas.
Des de La Desclosa, aquesta línia de treball posa en relació la recerca acadèmica amb el coneixement local, l’associacionisme i les iniciatives de defensa del patrimoni. La col·laboració amb entitats i persones del territori contribueix a formular les preguntes, contrastar la informació i compartir els resultats.
El projecte de recerca al Ripollès
Una de les recerques en què participo és Anàlisi de les immatriculacions promogudes per l’Església catòlica al Ripollès. Desenvolupament d’eines per a la defensa del patrimoni públic, plantejada per al període 2025–2026.
El projecte estudia els béns afectats, les fonts disponibles per identificar-los i les eines que poden facilitar-ne la protecció i, quan correspongui, la reclamació per part dels ens locals. També incorpora la història de la seva construcció, manteniment i ús social, amb especial atenció a la dimensió comunitària del patrimoni.
La recerca està dirigida per Dino Di Nella i Maria Carme Freixa, amb un equip intersectorial i multidisciplinari vinculat a l’Associació Adalquí, la Unió de Pagesos, la Plataforma Catalana per la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església —Recuperant— i l’Associació de Micropobles de Catalunya. Es desenvolupa en col·laboració amb el Consell Comarcal del Ripollès, en el marc de l’expedient 463/2019.
En la seva formulació inicial, el projecte va comptar amb suport acadèmic extern de COPOLIS, de la Universitat de Barcelona, amb la participació d’Ignasi Bernat i meva. En aquesta nova etapa, situo la continuïtat de la meva col·laboració en el marc de La Desclosa, mantenint el reconeixement de l’equip, les entitats i les responsabilitats pròpies del projecte.
Objectius i metodologia
El treball combina l’anàlisi quantitativa i qualitativa per identificar els béns i comprendre la seva trajectòria. Els objectius principals són:
- Analitzar els antecedents històrics i el marc jurídic de les immatriculacions.
- Reunir, ordenar i contrastar la informació disponible, detectant omissions, discrepàncies i possibles irregularitats.
- Identificar i localitzar els béns, i documentar-ne els usos i la vinculació amb la comunitat.
- Desenvolupar estudis de cas que permetin aprofundir en les transformacions socials i patrimonials.
- Elaborar informes i eines de consulta, divulgació i suport a les actuacions dels ens locals.
La metodologia contrasta tres grans blocs d’informació: els llistats publicats per les administracions i la informació de la Conferència Episcopal Espanyola; les notes simples registrals facilitades al Consell Comarcal; i la comprovació comunitària sobre el territori.
Aquesta darrera incorpora visites de camp, testimonis, cartografia, inventaris i documentació històrica. El contrast entre fonts permet distingir què està documentat, què presenta contradiccions i quina informació falta per completar l’estudi.
L’informe d’avanç
L’informe d’avanç, datat el 10 d’abril de 2025, recull la sistematització inicial de la informació, els resultats provisionals, les limitacions detectades i les actuacions proposades per continuar la recerca.
En aquesta fase es van analitzar 94 notes simples registrals corresponents a 109 béns immobles. L’encreuament de fonts va permetre reunir 281 entrades o localitzacions territorials amb indicis o comprovació d’immatriculació. Aquestes unitats tenen graus de documentació diferents i no equivalen necessàriament a un mateix nombre de béns.
L’informe identifica mancances en la correspondència entre els llistats, la documentació registral i la realitat territorial. També assenyala la necessitat d’ampliar l’accés a les notes simples, continuar les comprovacions comunitàries i completar la identificació dels immobles.
Entre les actuacions previstes hi ha l’elaboració de cartografia de consulta, l’aprofundiment dels estudis de cas i la preparació d’un informe final amb eines per a les institucions locals. La valoració de possibles reclamacions requereix examinar la documentació i les circumstàncies de cada bé.
Patrimoni comunal en disputa: l’article col·lectiu
Una part dels resultats s’ha publicat a «Patrimoni comunal en disputa: les immatriculacions de l’Església al Ripollès», als Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
En comparteixo l’autoria amb Dino Di Nella, Maria Carme Freixa i Bosch, Joan Casajoana i Vives, Ana Almeda Samaranch, Clara Camps Calvet i Ignasi Bernat Molina. L’article presenta l’anàlisi de les fonts i les seves discrepàncies, amb una lectura territorial dels resultats.
La publicació també forma part del retorn de la recerca a la comunitat: permet compartir la informació reunida, sotmetre-la a contrast i facilitar noves aportacions que ajudin a ampliar-la o corregir-la.
Llegiu l’article al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Coneixement compartit i defensa dels béns comunals
Aquesta recerca contribueix a una línia més àmplia de treball sobre els béns comunals a Catalunya, les formes de gestió col·lectiva i els processos que en poden comprometre l’accés o la continuïtat.
La cooperació entre persones de l’àmbit acadèmic, entitats, comunitats i institucions permet relacionar l’estudi dels casos amb preguntes sobre memòria, drets col·lectius i governança del territori. Des de La Desclosa, volem afavorir aquests intercanvis i la circulació dels coneixements que se’n deriven.
L’objectiu és que la recerca sigui útil per comprendre els conflictes, reconèixer les aportacions de les comunitats i fonamentar les decisions sobre el patrimoni compartit.
Més informació sobre el projecte del Ripollès a Recuperant
Darrera actualització: 01 d’octubre de 2026.