<\/p>\n\n\n\n
Cr\u00edtica des de dins a la fal\u00b7l\u00e0cia meritocr\u00e0tica de l\u2019acad\u00e8mia<\/strong><\/p>\n\n\n\n En el context universitari, la figura del catedr\u00e0tic no nom\u00e9s exerceix autoritat intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que simbolitza una mena de consagraci\u00f3 social, el punt culminant d\u2019un cam\u00ed que \u2014almenys en teoria\u2014 s\u2019hauria d\u2019haver recorregut per m\u00e8rits propis. Aquesta posici\u00f3 d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia es projecta cap avall com a model i com a promesa, especialment per a perfils d\u2019estudiants que, en molts casos carregats de responsabilitat familiar, aspiren a la mobilitat social ascendent mitjan\u00e7ant la via acad\u00e8mica. El sistema els fa creure -o ells i elles ho volen creure… com sempre, estructura i agencia…- que la combinaci\u00f3 d\u2019esfor\u00e7, talent i perseveran\u00e7a conduir\u00e0 inevitablement al reconeixement i a la promoci\u00f3, convertint la meritocr\u00e0cia en un relat hegem\u00f2nic que justifica desigualtats i legitima jerarquies.<\/p>\n\n\n\n Parlo des d\u2019una traject\u00f2ria de m\u00e9s de tres d\u00e8cades a les universitats del pa\u00eds. He aprovat i desaprovat de tot, havent travessat totes les inst\u00e0ncies d\u2019avaluaci\u00f3 que corresponen a la meva generaci\u00f3 i antiguitat: concursos docents de tota mena, finalment acreditada com a professora titular i catedr\u00e0tica d\u2019universitat, cinc sexennis de recerca, sis quinquennis docents, responsabilitats com a investigadora principal de projectes i grups de recerca consolidats, d\u2019innovaci\u00f3 docent, membre de tribunals, i directora o responsable de departaments, doctorats, m\u00e0sters i assignatures o equips docents d\u2019espais curriculars espec\u00edfics. I per aix\u00f2, l\u2019habitual estigmatitzaci\u00f3 i acusaci\u00f3 de parlar d\u2019aquest tema, per pur ressentiment des de l\u2019exclusi\u00f3 -que gaireb\u00e9 sempre \u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia recurrent quan es q\u00fcestiona el sistema des de fora dels seus privilegis-, en aquest cas no \u00e9s aplicable ni podria ser-ho: soc una persona amb un relatiu \u00e8xit dins d\u2019un sistema que proposa constants tancaments de classe i cercles de dif\u00edcil acc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n La meva cr\u00edtica sorgeix, precisament, des de dins. Tot i que com a dona, \u00e9s important assenyalar que he constru\u00eft la meva carrera de manera diguem-ne poc ortodoxa, sense padrins ni madrines, cosa ben poc habitual a l\u2019acad\u00e8mia -especialment en la meva generaci\u00f3-, encara que podria ser m\u00e9s per l\u2019esdevenir dels fets que m\u2019han envoltat, que per una cerca o motivaci\u00f3 pr\u00f2pia. Com sigui, aquesta condici\u00f3 m\u2019ha perm\u00e8s mirar amb certa lucidesa -i tamb\u00e9 amb solitud- el funcionament d\u2019un sistema que, lluny d\u2019operar per m\u00e8rits, es reprodueix mitjan\u00e7ant estructures de poder, jerarquies simb\u00f2liques i relacions de complicitat.<\/p>\n\n\n\n Cal dir-ho clarament: hi ha m\u00e8rits, i molts, en una gran quantitat de persones del m\u00f3n acad\u00e8mic. Aquesta cr\u00edtica no \u00e9s una acusaci\u00f3 ni una esmena a la totalitat. Conec i reconec companyes i companys que han accedit als llocs de responsabilitat amb rigor, comprom\u00eds i solv\u00e8ncia. Per\u00f2 aix\u00f2 no anul\u00b7la la realitat estructural que aqu\u00ed s\u2019exposa: un sistema que, com a tal, funciona a trav\u00e9s de mecanismes que afavoreixen la reproducci\u00f3 de l\u2019elit, l\u2019autoselecci\u00f3, i els intercanvis rec\u00edprocs de favors, lleialtats i silencis.<\/p>\n\n\n\n D\u2019aquesta manera, el discurs meritocr\u00e0tic, actua com a cobertura ideol\u00f2gica d\u2019una realitat profundament asim\u00e8trica. Els m\u00e8rits \u2014entenent-los com capacitats, aportacions o rigor\u2014 no es reflecteixen fidelment en els indicadors que haurien de validar-los.<\/p>\n\n\n\n El credencialisme regnant, que hauria de reflectir el valor dels m\u00e8rits individuals, es basa en mecanismes aparentment objectius com les publicacions en revistes indexades, els trams de recerca o doc\u00e8ncia, les acreditacions per a categories laborals i els concursos \u201ccompetitius\u201d per accedir a recursos o places. Per\u00f2 darrere d\u2019aquesta fa\u00e7ana de rigor, s\u2019hi amaga un funcionament profundament jer\u00e0rquic, opac i sovint corporatiu. Sabem que, amb algunes excepcions, aquests processos estan travessats per desigualtats d\u2019acc\u00e9s, codis t\u00e0cits, xarxes informals i pactes de reconeixement mutu.<\/p>\n\n\n\n Publicar no \u00e9s nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de qualitat: \u00e9s tamb\u00e9 d\u2019acc\u00e9s. L\u2019acreditaci\u00f3 no avalua la capacitat pedag\u00f2gica, ni la qualitat del pensament cr\u00edtic. Els concursos sovint s\u00f3n meres escenificacions per validar decisions pr\u00e8vies. I dins aquest context, qui no participa d\u2019aquestes din\u00e0miques o no accepta el joc d\u2019intercanvis simb\u00f2lics i materials, queda exposat a la marginalitat, al q\u00fcestionament o a la invisibilitzaci\u00f3. A l\u2019hora de la veritat, la carrera acad\u00e8mica no es juga nom\u00e9s al laboratori, a l\u2019aula o a les publicacions, sin\u00f3 en les xarxes de poder que marquen qui entra, qui puja i qui es queda fora. Aquest ideal meritocr\u00e0tic no nom\u00e9s \u00e9s inexistent en la pr\u00e0ctica: actua com a ideologia de legitimaci\u00f3 d\u2019un sistema que, en realitat, funciona per altres vies. Els m\u00e8rits \u2014entenent-los com la capacitat, la creativitat o la contribuci\u00f3 significativa al coneixement\u2014 no es corresponen amb el que el sistema acredita formalment.<\/p>\n\n\n\n Sabem -amb les excepcions de sempre- que el sistema no premia el coneixement ni la innovaci\u00f3, sin\u00f3 la capacitat d\u2019inserir-se en xarxes de poder, de lleialtat i d\u2019intercanvi. Publicar no dep\u00e8n nom\u00e9s de la qualitat, sin\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s a les revistes, dels contactes amb qui les edita, del reconeixement mutu entre iguals que es voten els sexennis. Les acreditacions no mesuren les capacitats docents ni la contribuci\u00f3 cr\u00edtica, sin\u00f3 que s\u00f3n aplicacions mec\u00e0niques d\u2019un sistema de puntuaci\u00f3 que prioritza la quantitat, la conformitat i la reproducci\u00f3 acr\u00edtica. Els concursos, presentats com a procediments nets i objectius, s\u00f3n en molts casos farses elaborades per validar una elecci\u00f3 ja presa d\u2019endavant.<\/p>\n\n\n\n En aquest context, la participaci\u00f3 en xarxes jer\u00e0rquicament establertes esdev\u00e9 la via real de promoci\u00f3. No es tracta nom\u00e9s \u201cd\u2019estar ben relacionat\u201d, sin\u00f3 d\u2019acceptar les regles t\u00e0cites d\u2019un mercat d\u2019intercanvis simb\u00f2lics i materials: codireccions, signatures creuades, favors institucionals, silenci davant abusos, suport en tribunals. \u00c9s aquest ecosistema \u2014i no una hipot\u00e8tica compet\u00e8ncia justa\u2014 el que habitualment determina qui prospera, qui \u00e9s invisibilitzat i qui acaba abandonant l\u2019itinerari acad\u00e8mic.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s aqu\u00ed on la figura del catedr\u00e0tic \u2014i el seu ascendent simb\u00f2lic\u2014 juga un paper central. En la pr\u00e0ctica, el catedr\u00e0tic no \u00e9s nom\u00e9s un professional amb m\u00e9s anys de carrera, sin\u00f3 que ocupa un lloc d\u2019autoritat gaireb\u00e9 sacralitzada dins l\u2019ecosistema universitari. Representa \u2014per acci\u00f3 o per omissi\u00f3, per m\u00e8rits o per acumulaci\u00f3 d\u2019acreditacions\u2014 una figura totalitzadora que, en un sistema on el prestigi actua com a capital simb\u00f2lic, \u00e9s vista molt sovint com una veu infal\u00b7lible, com un oracle. Tot el que diu \u201cva a missa\u201d, com si la seva paraula, i no el contrast cr\u00edtic o el debat, fos la font leg\u00edtima de validaci\u00f3 acad\u00e8mica. Aquest funcionament no \u00e9s anecd\u00f2tic: s\u2019ha convertit en un patr\u00f3 estructural. En un entorn on les jerarquies pesen m\u00e9s que les idees, i on la por a la discrep\u00e0ncia pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies reals sobre les traject\u00f2ries professionals, el criteri del catedr\u00e0tic no \u00e9s nom\u00e9s una opini\u00f3 entre moltes: \u00e9s la vara de mesurar, la norma, la doctrina.<\/p>\n\n\n\n Aquesta aura de prestigi refor\u00e7a, especialment entre persones joves, ambicioses o pressionades per assolir l’\u00e8xit acad\u00e8mic i social, una fantasia de promoci\u00f3 basada en la proximitat amb el t\u00f2tem. La seva paraula pot decidir si una idea prospera, si una beca \u00e9s viable, si un projecte rep suport, si una carrera \u201cval la pena\u201d. Aix\u00ed, el catedr\u00e0tic no nom\u00e9s marca la pauta, sin\u00f3 que genera imaginaris de depend\u00e8ncia que fan pensar que tot passa \u2014i ha de passar\u2014 pel seu aval. L\u2019autoritat acad\u00e8mica es converteix en autoritat total, i la seva pres\u00e8ncia simbolitza l\u2019entrada al cercle selecte del reconeixement.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, cap t\u00f2tem opera sol. Aquest sistema d\u2019autoritat necessita, per sostenir-se, d\u2019un entorn de persones comparses i aduladores que, situades en llocs intermedis, fan de pont, de filtre i d\u2019amortidor, i que, a la vegada, obtenen beneficis tangibles d\u2019aquesta posici\u00f3 de proximitat. Aquests actors o actrius\u2014siguin persones col\u00b7laboradores, doctorandes, postdocs, o col\u00b7legues subalterns\u2014 actuen sovint com a bufons del rei: gaudeixen de certes llibertats, poden jugar amb els l\u00edmits del poder, per\u00f2 mai no el q\u00fcestionen, perqu\u00e8 la seva exist\u00e8ncia mateixa dep\u00e8n d\u2019ell. En realitat, s\u00f3n els que donen forma, volum i escenificaci\u00f3 al poder del catedr\u00e0tic: l\u2019ajuden a construir el seu prestigi, el reafirmen simb\u00f2licament i li fan de mediador amb les noves generacions. Sense aquests intermediaris, la captaci\u00f3 i l\u2019adhesi\u00f3 dels nous talents no funcionaria amb la mateixa efic\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el paper d\u2019aquestes figures no \u00e9s nom\u00e9s funcional: \u00e9s profundament comprom\u00e8s. Sovint esdevenen m\u00e9s que c\u00f2mplices: s\u00f3n part\u00edcips necessaris d\u2019aquest entramat, al punt que, quan prenen consci\u00e8ncia de la l\u00f2gica a la qual serveixen, ja no poden sortir-ne. El sistema no els ho permet. O b\u00e9 esdevenen m\u00e9s papistes que el papa \u2014sobrecompensant amb zel, rigidesa i ortod\u00f2xia qualsevol possible desviaci\u00f3\u2014, o b\u00e9 s\u00f3n percebuts com a persones tra\u00efdores. I en aquest segon cas, s\u00f3n penalitzats per partida doble: pateixen l\u2019ostracisme per part del cercle de poder que abans els acollia, i la desconfian\u00e7a dels col\u00b7legues \u201cde fora\u201d, que els veuen com a exponents d\u2019un sistema en el qual han participat activament.<\/p>\n\n\n\n Aquest bucle genera un desert vincular i emocional de gran duresa: trencar amb el cercle del poder pot significar quedar-se sense aliats, sense mentories, sense suports institucionals, i sense acc\u00e9s als recursos que fan possible una carrera acad\u00e8mica. \u00c9s un risc que molt poca gent pot assumir. El resultat \u00e9s la par\u00e0lisi, el silenci o, en el millor dels casos, una dissid\u00e8ncia soterrada que dif\u00edcilment arriba a ser una confrontaci\u00f3 real. El sistema, aix\u00ed, es mant\u00e9 no nom\u00e9s pel poder de qui l\u2019encap\u00e7ala, sin\u00f3 per la por de perdre-ho tot de qui el sost\u00e9 des del mig.<\/p>\n\n\n\n Per l\u2019alumnat amb una forta pressi\u00f3 per \u201caconseguir-ho\u201d, l\u2019acc\u00e9s a aquests cercles pot semblar una oportunitat \u00fanica. Per\u00f2 en realitat, els atrapa en din\u00e0miques de depend\u00e8ncia i submissi\u00f3, on la llibertat cr\u00edtica i l\u2019autonomia intel\u00b7lectual queden ofegades per la necessitat de formar part d\u2019un entramat que exigeix lleialtats i contraprestacions. La meritocr\u00e0cia, com a discurs, esdev\u00e9 aix\u00ed un instrument de control i exclusi\u00f3: promet igualtat d\u2019oportunitats, per\u00f2 serveix per encobrir pr\u00e0ctiques de cooptaci\u00f3 i desigualtat estructural.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, per entendre per qu\u00e8 aquest mecanisme funciona amb tanta efic\u00e0cia, cal tamb\u00e9 posar el focus en el perfil d\u2019aquest alumnat o novells de la carrera acad\u00e8mica. Sovint es tracta de persones amb traject\u00f2ries marcades per l\u2019autoexig\u00e8ncia, l\u2019acumulaci\u00f3 de reconeixements previs i un alt comprom\u00eds amb l\u2019estudi com a via de mobilitat social o autorealitzaci\u00f3. Moltes provenen de contextos familiars en qu\u00e8 el projecte educatiu ha estat viscut com una aposta col\u00b7lectiva, gaireb\u00e9 redemptora, i carreguen sobre les seves espatlles expectatives socials i emocionals molt altes.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altres han estat educades sota valors de superaci\u00f3 personal, sacrifici i lleialtat a l\u2019autoritat de prestigi (familiar, acad\u00e8mica, el que sigui), i troben en el reconeixement del \u201cmestre\u201d una validaci\u00f3 identit\u00e0ria profunda. Aix\u00f2 les fa especialment vulnerables a la seducci\u00f3 del poder simb\u00f2lic del catedr\u00e0tic i de les estructures que representa. No \u00e9s tant una q\u00fcesti\u00f3 de debilitat personal com d\u2019exposici\u00f3 estructural. \u00c9s a dir, certes disposicions psicosocials o culturals poden intensificar aquesta depend\u00e8ncia -la por a decebre, la tend\u00e8ncia a la sobreadaptaci\u00f3, la necessitat d\u2019aprovaci\u00f3-, per\u00f2 en cap cas la determinen de manera individual ni autosuficient. Aquestes vulnerabilitats s\u00f3n explotades i modulades pel sistema i les seves ag\u00e8ncies, que les integra com a parts del seu funcionament habitual. En altres paraules: l\u2019estructura genera les condicions i la gram\u00e0tica, per\u00f2 cadasc\u00fa hi arriba amb un accent propi.<\/p>\n\n\n\n El problema \u00e9s que, una vegada dins del sistema, aquestes persones dif\u00edcilment poden dissociar la seva traject\u00f2ria personal del reconeixement que reben dels agents de poder. Aix\u00f2 provoca un efecte d\u2019adhesi\u00f3 emocional i cognitiva molt dif\u00edcil de revertir. Quan la figura de l\u2019autoritat \u201cet truca\u201d, et distingeix, et fa lloc, el vincle es viu com una prova de v\u00e0lua \u00edntima, com una elecci\u00f3 \u201cmerescuda\u201d. I aquesta sensaci\u00f3 d\u2019haver estat reconeguda -i no pas cooptada- \u00e9s el que dificulta tant la cr\u00edtica posterior. No nom\u00e9s per por de perdre l\u2019oportunitat, sin\u00f3 perqu\u00e8 trencar amb aquest vincle \u00e9s trencar tamb\u00e9 amb una part de la pr\u00f2pia identitat constru\u00efda en el trajecte acad\u00e8mic.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, sovint, quan aquestes persones comencen a adonar-se del funcionament estructural de qu\u00e8 participen, ja \u00e9s massa tard per sortir-ne sense costos personals i emocionals molt alts. En lloc de q\u00fcestionar el sistema, tendeixen a racionalitzar-lo, a repetir-ne els patrons, o a esdevenir, elles mateixes, agents de transmissi\u00f3 d\u2019aquest poder. Aix\u00ed es perpetua el cicle: el sistema no sols captura cossos i traject\u00f2ries, sin\u00f3 que forma mentalitats adaptades a la seva reproducci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s per aix\u00f2 que la cr\u00edtica no \u00e9s a les persones individuals que han prosperat, sin\u00f3 al sistema que condiciona, amordassa i transforma la recerca de coneixement en un exercici de superviv\u00e8ncia institucional. Un sistema que, sota la bandera del m\u00e8rit, premia la conformitat, penalitza la dissid\u00e8ncia i converteix el reconeixement en una moneda de canvi.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, per molt que expliquem i comprenguem \u2014individualment i estructuralment\u2014 el funcionament d\u2019aquest sistema, una altra q\u00fcesti\u00f3 molt diferent \u00e9s qu\u00e8 cal fer institucionalment. I aqu\u00ed cal ser contundents: no n\u2019hi ha prou amb relats de presa de consci\u00e8ncia o compromisos \u00e8tics individuals. Cal activar mecanismes institucionals efectius. En primer lloc, investigar totes les den\u00fancies \u2014en totes les seves formes, formals o informals\u2014, tot entenent que els sistemes de prevenci\u00f3 no estan funcionant quan hi ha asimetries de poder tan consolidades. En segon lloc, cal assumir que aquelles persones que ocupen c\u00e0rrecs estrat\u00e8gics dins les estructures universit\u00e0ries i que actuen com a tentacles d\u2019aquestes xarxes de cooptaci\u00f3 i reproducci\u00f3 jer\u00e0rquica, no poden continuar exercint el poder mentre es fa la recerca dels fets. No es tracta d\u2019un c\u00e0stig, sin\u00f3 d\u2019un exercici de responsabilitat institucional. Nom\u00e9s aix\u00ed aquestes persones podran esdevenir, eventualment, part de la soluci\u00f3 a un problema estructural que han contribu\u00eft \u2014i continuen contribuint\u2014 de manera decisiva a generar i sostenir. Sense aquesta retirada temporal del poder institucional, no hi ha garanties ni confian\u00e7a possible. No hi ha proc\u00e9s de transformaci\u00f3 cre\u00efble. Ni per les v\u00edctimes, ni per la comunitat acad\u00e8mica, ni per la societat que sost\u00e9 la universitat com a instituci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n Nom\u00e9s si assumint com a pr\u00f2pies les denuncies i alhora denunciem nosaltres mateixos aquesta l\u00f2gica, podrem obrir espais reals d\u2019integritat, pluralitat i just\u00edcia dins l\u2019acad\u00e8mia. Per la meva part, penso que denunciar aquest funcionament, des dels llocs de privilegi acad\u00e8mic que tan poques i pocs tenim, no \u00e9s un exercici de cinisme, sin\u00f3 de responsabilitat. Cal desactivar el relat meritocr\u00e0tic per obrir espais reals de reconeixement a la diversitat de traject\u00f2ries, a la cr\u00edtica interna i a la independ\u00e8ncia intel\u00b7lectual.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, cal fer tamb\u00e9 una necess\u00e0ria lectura des del g\u00e8nere i el feminisme. Encara que en aquest sistema tamb\u00e9 hi ha dones que han assolit posicions de prestigi i s\u2019han adaptat -o fins i tot beneficiat- dels mecanismes de poder i del credencialisme imperant, no podem obviar que l\u2019arquetip del poder acad\u00e8mic continua responent, majorit\u00e0riament, a una l\u00f2gica patriarcal. El model de catedr\u00e0tic-t\u00f2tem, com a autoritat centralitzada, indiscutible i prove\u00efdora de legitimitat, \u00e9s una r\u00e8plica fidel dels patrons masculins de jerarquia i domini que travessen totes les estructures socials. L\u2019autoritat acad\u00e8mica, es projecta no nom\u00e9s amb ascend\u00e8ncia intel\u00b7lectual, sin\u00f3 amb una c\u00e0rrega de poder simb\u00f2lic i institucional que tendeix a sacralitzar-se i a protegir-se. I, massa sovint, aquesta autoritat es fonamenta en la capacitat d\u2019atracci\u00f3, de captaci\u00f3 i de submissi\u00f3 de perfils joves, especialment dones, que cerquen reconeixement i promoci\u00f3 dins el sistema.<\/p>\n\n\n\n Aquest sistema reprodueix rols de g\u00e8nere que premien la submissi\u00f3, castiguen la dissid\u00e8ncia i invisibilitzen la cura, la col\u00b7laboraci\u00f3 horitzontal o les epistemologies situades. L\u2019acad\u00e8mia, amb tota la seva ret\u00f2rica de modernitat i excel\u00b7l\u00e8ncia, continua funcionant en molts casos com un espai d\u2019exclusi\u00f3 subtil \u2014i no tan subtil\u2014 per a les veus que desestabilitzen l\u2019ordre establert. El feminisme no nom\u00e9s denuncia aquesta reproducci\u00f3 patriarcal del saber i del poder, sin\u00f3 que proposa una altra manera d\u2019estar, de fer i de construir coneixement: una universitat menys vertical, m\u00e9s cr\u00edtica, m\u00e9s col\u00b7lectiva i, sobretot, m\u00e9s justa.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s des d\u2019aquesta mirada que cal subratllar com aquest sistema d\u2019autoreproducci\u00f3 jer\u00e0rquica i simb\u00f2lica est\u00e0 profundament travessat per aquestes l\u00f2giques patriarcals. Insisteixo: \u00e9s compatible que hi hagi dones amb alts nivells de credencialisme perfectament integrades dins d\u2019aquest funcionament (com, si es vol veure aix\u00ed, jo mateixa), amb un model universitari que s\u2019ha consolidat i continua essent hereu \u2014i reproductor\u2014 d\u2019un repartiment de poder profundament masclista.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s en aquest context que l\u2019asimetria de g\u00e8nere esdev\u00e9 especialment perillosa. Perqu\u00e8 no nom\u00e9s configura qui accedeix al poder, sin\u00f3 tamb\u00e9 com<\/strong> <\/strong>s\u2019hi accedeix ia quin cost<\/strong>.<\/strong> Els codis t\u00e0cits de lleialtat i de reconeixement dins l\u2019acad\u00e8mia reprodueixen la l\u00f2gica patriarcal: qui ocupa el centre del poder marca les regles, i qui vol formar-ne part ha de saber adaptar-s\u2019hi, sovint a costa de silenciar, cedir, consentir o imitar. Aix\u00ed, no es tracta nom\u00e9s de denunciar la manca de paritat formal, sin\u00f3 de desmuntar les estructures que perpetuen una forma de dominaci\u00f3 subtil, que combina l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia amb la intimidaci\u00f3, la tutela amb l\u2019exig\u00e8ncia emocional, i la promoci\u00f3 amb l\u2019explotaci\u00f3. Un sistema que continua veient el feminisme com una amena\u00e7a a la seva autoritat, i no com una oportunitat per repensar radicalment les relacions de poder dins del saber. I atenci\u00f3… que aquest funcionament no \u00e9s neutre. Est\u00e0 travessat per din\u00e0miques de g\u00e8nere que situen les dones \u2014i especialment aquelles que dissenteixen, q\u00fcestionen o trenquen el gui\u00f3 establert\u2014 en una posici\u00f3 de risc: risc d\u2019exclusi\u00f3, de desqualificaci\u00f3, de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica i fins i tot, com sabem dolorosament, de viol\u00e8ncia sexual o coercitiva. \u00c9s per aix\u00f2 que la cr\u00edtica feminista no \u00e9s un afegit complementari, sin\u00f3 una eina central per entendre i revertir el funcionament opac i elitista de la universitat. Sense una mirada feminista estructural, qualsevol proposta de transformaci\u00f3 queda incompleta.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, l\u2019acad\u00e8mia no pot continuar presentant-se com un espai de promoci\u00f3 per m\u00e8rits quan, en realitat, perpetua una aristocr\u00e0cia del saber blindada per mecanismes d\u2019autoreproducci\u00f3. Aquesta arquitectura jer\u00e0rquica no nom\u00e9s impedeix la circulaci\u00f3 del coneixement cr\u00edtic, sin\u00f3 que facilita \u2014i sovint protegeix\u2014 formes d\u2019ab\u00fas de poder que prenen cos en pr\u00e0ctiques tan greus com la coerci\u00f3 sexual o la instrumentalitzaci\u00f3 emocional dins de grups de recerca aparentment excel\u00b7lents. No parlem de casos a\u00efllats, sin\u00f3 de sistemes de legitimaci\u00f3 m\u00fatua, de cooptaci\u00f3 i de silenci, on el prestigi acad\u00e8mic serveix de pantalla i d\u2019escut. Aquests grups s\u2019organitzen jer\u00e0rquicament, es promocionen col\u00b7lectivament, per\u00f2 al voltant d\u2019una figura de poder que marca les regles, selecciona qui entra i qui no, i estableix din\u00e0miques que sovint combinen submissi\u00f3 acad\u00e8mica, depend\u00e8ncia emocional i, masses vegades, formes de viol\u00e8ncia soterrada o expl\u00edcita. I aqu\u00ed rau el nucli m\u00e9s fosc del sistema: l\u2019alian\u00e7a entre prestigi institucional i impunitat personal.<\/p>\n\n\n\n Com deia Ernesto Guevara Lynch, i cal repetir-ho sense dogmatismes, cal ser molt durs amb els durs. El drama \u00e9s que, en aquesta acad\u00e8mia, encara hi ha massa gent molt tova amb els durs, i extremadament dura amb les persones toves. Ja va sent hora de revertir aquesta l\u00f2gica. Cal obrir espais reals on les dissid\u00e8ncies estructurals \u2014les que q\u00fcestionen el sistema en el seu conjunt\u2014 puguin ser acollides com a motor de transformaci\u00f3, i no com a amena\u00e7a a neutralitzar. Una universitat p\u00fablica no pot permetre\u2019s continuar protegint les formes m\u00e9s sofisticades de viol\u00e8ncia estructural. I tampoc pot seguir empetitint-se, com ha fet amb el proc\u00e9s de Bolonya, sota el pes de la mercantilitzaci\u00f3, l\u2019\u00e8xit de manual, l\u2019elititzaci\u00f3 meritocr\u00e0tica i el credencialisme buit. Nom\u00e9s una universitat radicalment oberta, plural i cr\u00edtica pot recuperar el seu sentit com a eina viva de transformaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n Per acabar, una aposta. <\/strong>Tot aix\u00f2 que he descrit \u2014amb cruesa i sense embuts\u2014 no t\u00e9 per qu\u00e8 ser irreversible. No parlo d\u2019idealisme, sin\u00f3 de responsabilitat hist\u00f2rica. Hem arribat fins aqu\u00ed perqu\u00e8 massa gent ha callat, ha mirat cap a una altra banda, o s\u2019ha conven\u00e7ut que era millor adaptar-se que resistir. Per\u00f2 hi ha una altra universitat possible. Una universitat que no tingui por de mirar-se al mirall. Que reconegui els seus errors no com a excepcions, sin\u00f3 com a s\u00edmptomes. Que no nom\u00e9s permeti la dissid\u00e8ncia, sin\u00f3 que la protegeixi i l\u2019escolti. Una universitat que no exigeixi adhesi\u00f3, sin\u00f3 criteri; que no castigui el dubte, sin\u00f3 que el cultivi. Una universitat que, en lloc de reproduir el m\u00f3n tal com \u00e9s, s\u2019atreveixi a imaginar-lo -i a construir-lo- d\u2019una altra manera.De ben segur que en aquest cam\u00ed, ple de contradiccions per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019esperan\u00e7a, ens hi trobarem moltes i molts. I aquest ser\u00e0, potser, el primer senyal que una altra universitat ja comen\u00e7a a n\u00e9ixer. No per venjan\u00e7a o mera ambici\u00f3 de mobilitat social ascendent, sin\u00f3 per la indignaci\u00f3 saludable davant qualsevol injust\u00edcia, que ens interpel\u00b7la com a part del nostre pa\u00eds i el nostre temps, convocant-nos -com podria ser, si no…- a la rebel\u00b7lia.<\/p>\n\n\n\n 30 de juliol de 2025<\/p>\n\n\n\n Elisabet Almeda Samaranch<\/p>\n\n\n\n Catedr\u00e0tica de Sociologia de la Fam\u00edlia i el G\u00e8nere. Membre del Departament de Sociologia de la UB. Integrant del Grup de recerca Copolis. Benestar, Comunitat i Control social. Exdirectora del Departament de Sociologia i An\u00e0lisi de les Organitzacions de la UB. Coordinadora del Programa de Doctorat Interuniversitari en Estudis de G\u00e8nere: Cultures, Societats i pol\u00edtiques (UB-UAB-URV-UdG-UVic).<\/sub><\/p>\n\n\n\n Descarrega aquest article d’opini\u00f3 fent click aqu\u00ed<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cr\u00edtica des de dins a la fal\u00b7l\u00e0cia meritocr\u00e0tica de l\u2019acad\u00e8mia En el context universitari, la figura del catedr\u00e0tic no nom\u00e9s exerceix autoritat intel\u00b7lectual, sin\u00f3 que simbolitza una mena de consagraci\u00f3