<\/p>\n\n\n\n
Elisabet Almeda Samaranch (Catalunya-Puel Mapu) i Dino Di Nella (Puel Mapu-Catalunya)<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Resum<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest text analitza, des d\u2019una mirada cr\u00edtica i decolonial, les tensions pol\u00edtiques i simb\u00f2liques entre la defensa de la llengua catalana i els discursos que la titllen d\u2019imposici\u00f3, especialment des de sectors de la migraci\u00f3 llatinoamericana socialitzats en marcs estatals espanyolistes. A trav\u00e9s d\u2019una lectura plurinacional i anticolonial, es q\u00fcestiona la falsa dicotomia entre pobles oprimits i pobles opressors, i s\u2019evidencien les contradiccions de classe, ra\u00e7a i llengua que travessen les identitats migrades.<\/p>\n\n\n\n El text defensa que Catalunya \u00e9s un poble-naci\u00f3 sotm\u00e8s dins un estat uninacional, i que el catal\u00e0 \u2014llengua pr\u00f2pia i hist\u00f2ricament perseguida\u2014 no pot ser equiparada al castell\u00e0 com a opci\u00f3 neutral. A partir d\u2019una analogia amb l\u2019Estat argent\u00ed i el seu model uniformador, s\u2019aborda la import\u00e0ncia de recon\u00e8ixer la diversitat ling\u00fc\u00edstica real i la centralitat pol\u00edtica de les lleng\u00fces minoritzades. Finalment, s\u2019aposta per una articulaci\u00f3 solid\u00e0ria entre pobles oprimits \u2014tant a Europa com a Abya Yala\u2014, especialment entre dones, subjectes \u00abtres voltes rebels\u00bb, com a eix d\u2019entesa emancipadora.<\/p>\n\n\n\n \u00cdndex<\/strong><\/p>\n\n\n\n 1. Quan el catal\u00e0 incomoda: de les contradiccions postcolonials a les aliances amb el poder dominant. 2. El reconeixement dels pobles-naci\u00f3 sense estat i les contradiccions de la migraci\u00f3n. <\/strong>El reconeixement dels pobles-nacions sense estat propi. <\/strong>La contradicci\u00f3 d\u2019origen en la migraci\u00f3 llatinoamericana. Migraci\u00f3 procedent d\u2019Estats colonials i identificaci\u00f3 amb el poder. <\/strong>La doble inscripci\u00f3: el privilegi intern en els estats independents d\u2019Abya Yala. L\u2019Argentina de col\u00f2nia a estat colonitzador. <\/strong>La negaci\u00f3 del privilegi i la doble inscripci\u00f3n. 3. La punta del iceberg: La q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. <\/strong>La llengua catalana com a llengua pr\u00f2pia i el lloc del castell\u00e0. <\/strong>Immigraci\u00f3, diversitat ling\u00fc\u00edstica, imposici\u00f3, assimilaci\u00f3, i centralitat cultural: del catal\u00e0 a l\u2019argentinisme estatal.Uniformitzaci\u00f3 estatal i esborrament ling\u00fc\u00edstic: el cas an\u00e0leg argent\u00ed. <\/strong>Aleshores quines lleng\u00fces s\u00f3n vehiculars?. 4. L\u00f2giques complexes de dominaci\u00f3: colonitzador i colonitzat alhora. <\/strong>Cr\u00edtica als binarismes Colonitzat\/colonitzador, Nord\/Sud i la posici\u00f3 relativa de les migracions. <\/strong>Les contradiccions de la posici\u00f3 \u201cllatinoamericana\u201d a Europa. <\/strong>Experi\u00e8ncia compartida i complicitats entre dones de pobles oprimits.La identificaci\u00f3 amb el poder i legitimaci\u00f3 castellanoc\u00e8ntrica: la paradoxa migrada. 5. Conclusi\u00f3.<\/strong><\/sub><\/p>\n\n\n\n 1. Quan el catal\u00e0 incomoda: de les contradiccions postcolonials a les aliances amb el poder dominant<\/strong><\/p>\n\n\n\n Una nova onada de discursos contra l\u2019\u00fas del catal\u00e0 s\u2019ha fet viral recentment a partir d\u2019un seguit de debats que, potser, ha comen\u00e7at amb un v\u00eddeo i una nota publicats a El M\u00f3n sota el t\u00edtol \u201cLa verdadera Barcelona secreta: migraci\u00f3n y neocolonialismo en tiempos de catalanofobia\u201d. En aquest material, es presenta la llengua catalana com a eina de supremacisme i colonialisme, posant al mateix nivell el fet de parlar catal\u00e0 amb actituds de discriminaci\u00f3 estructural. Aquesta comparaci\u00f3 no nom\u00e9s \u00e9s err\u00f2nia, sin\u00f3 que inverteix greument els termes del conflicte social i cultural. Per desmuntar aquest relat, cal abordar dues q\u00fcestions centrals: d\u2019una banda, el reconeixement dels pobles-nacions sense estat propi, i de l\u2019altra, les contradiccions pr\u00f2pies de la migraci\u00f3 procedent d\u2019estats colonials semblants o equivalents a l\u2019Estat espanyol, en relaci\u00f3 amb les seves formes d\u2019identificaci\u00f3 i posici\u00f3 social a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 2. El reconeixement dels pobles-naci\u00f3 sense estat i les contradiccions de la migraci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n El reconeixement dels pobles-nacions sense estat propi<\/strong><\/p>\n\n\n\n Catalunya, com Gal\u00edcia, el Pa\u00eds Basc, N\u00e0pols, Sic\u00edlia o Gal\u00b7les, forma part del conjunt de pobles-nacions subordinats dins d\u2019estats europeus que, malgrat la seva aportaci\u00f3 a les estructures colonials globals, han estat alhora oprimits pel poder central. L\u2019aportaci\u00f3 catalana a l\u2019expansi\u00f3 colonial espanyola \u2014com la d\u2019altres pobles sense estat\u2014 no es pot comparar amb la dels centres imperialistes com Madrid, Par\u00eds o Londres. Les societats com la catalana han estat en molts casos doblement implicades: com a c\u00f2mplices o part activa en la colonitzaci\u00f3 d\u2019Abya Yala (Am\u00e8rica), per\u00f2 tamb\u00e9 com a objecte de colonitzaci\u00f3 interna dins d\u2019Europa. Aquest fet no eximeix de responsabilitat hist\u00f2rica, per\u00f2 situa Catalunya i els altres pobles-nacions en una posici\u00f3 interm\u00e8dia i complexa, sovint oblidades en les narratives bin\u00e0ries de dominador\/dominat. \u00c9s per aix\u00f2 que defensar la llengua catalana avui no \u00e9s un acte de supremacia, sin\u00f3 una forma de resist\u00e8ncia cultural i pol\u00edtica davant la imposici\u00f3 d\u2019un model estatal uniforme. Rebutjar aquest reconeixement equival a negar les diverses formes d\u2019opressi\u00f3 que han patit \u2014i pateixen\u2014 les comunitats minoritzades a Europa.<\/p>\n\n\n\n La contradicci\u00f3 d\u2019origen en la migraci\u00f3 llatinoamericana<\/strong>. Migraci\u00f3 procedent d\u2019Estats colonials i identificaci\u00f3 amb el poder<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019an\u00e0lisi de la migraci\u00f3 des de l\u2019anomenada Am\u00e8rica Llatina cap a Catalunya no pot fer-se al marge del fet que molts dels estats d\u2019origen d\u2019aquestes migracions s\u00f3n hereus dels projectes colonials europeus, i que les elits locals d\u2019aquests estats van perpetuar l\u2019explotaci\u00f3 i l\u2019exclusi\u00f3 dels pobles originaris despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia formal. Moltes persones que migren des d\u2019aquests pa\u00efsos no formen part d\u2019aquestes elits, sin\u00f3 que s\u00f3n expulsades de sistemes econ\u00f2mics desiguals i excloents, per\u00f2 alhora porten una identitat ling\u00fc\u00edstica i cultural profundament castellanitzada, hereva de la colonitzaci\u00f3. Aix\u00f2 genera una contradicci\u00f3 profunda: per una banda, se senten excloses i racialitzades a Europa; per l\u2019altra, reprodueixen el marc simb\u00f2lic del poder dominant quan s\u2019alineen amb la cultura i la llengua castellana, menystenint les lleng\u00fces minoritzades com el catal\u00e0. A Catalunya, identificar-se amb el castell\u00e0 no \u00e9s una posici\u00f3 neutra, sin\u00f3 que implica alinear-se amb el llenguatge del poder hist\u00f2ric espanyol. En molts casos, aquesta identificaci\u00f3 no \u00e9s conscient, sin\u00f3 una estrat\u00e8gia de superviv\u00e8ncia i integraci\u00f3: una manera d\u2019acostar-se al nucli del sistema institucional i cultural dominant, tot rebutjant el reconeixement d\u2019una realitat plurinacional dins de l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n\n\n\n La doble inscripci\u00f3: el privilegi intern en els estats independents d\u2019Abya Yala<\/strong>. L\u2019Argentina de col\u00f2nia a estat colonitzador<\/strong><\/p>\n\n\n\n La Rep\u00fablica argentina, constru\u00efda com a projecte de naci\u00f3 blanca i europea, no nom\u00e9s es va erigir sobre el buit institucional deixat per l\u2019Imperi espanyol, sin\u00f3 que va exercir com a metr\u00f2poli continental sobre els territoris i nacions origin\u00e0ries. Entre 1853 i 1878, el Senat argent\u00ed va ratificar 22 convenis de pau i reconeixement mutu de sobirania amb diverses parcialitats del poble-naci\u00f3 maputxe, un fet que revela l\u2019exist\u00e8ncia de relacions diplom\u00e0tiques formals i el reconeixement impl\u00edcit de la seva sobirania.<\/p>\n\n\n\n Tanmateix, aquestes aliances van ser tra\u00efdes. Amb la auto denominada \u201cConquesta del Desert\u201d (1878\u20131885), liderada pel president, Nicolas Avellaneda i pel militar, Julio Antonio Roca, l\u2019Estat argent\u00ed va declarar unilateralment que el dret de conquesta prevalia sobre els acords internacionals firmats. El resultat: una guerra d\u2019agressi\u00f3, l\u2019expropiaci\u00f3 massiva de terres i el genocidi de comunitats origin\u00e0ries a Puelmapu \u2014territori maputxe que el propi estat invasor va re anomenar \u201cPatag\u00f2nia\u201d, partint del prejudici racista que considerava els seus habitants \u00e9ssers amb \u201cpotes\u201d i no persones.<\/p>\n\n\n\n La negaci\u00f3 del privilegi i la doble inscripci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest segment de poblaci\u00f3, blanca, urbana i castellanitzada, va formar part del que podr\u00edem anomenar les noves elits colonials internes. Sense tenir el poder global de les antigues metr\u00f2polis d\u2019ultramar, van exercir un paper central en l\u2019estructura racial, cultural i de classe que va definir l\u2019ordre postindependentista, situant-se sovint en posicions de privilegi respecte als pobles ind\u00edgenes i afrodescendents. Malgrat aix\u00f2, en l\u2019actualitat, una part d\u2019aquesta poblaci\u00f3 \u2014especialment quan emigra cap a Europa\u2014 nega o invisibilitza el seu origen europeu i el seu lloc dins la jerarquia racial i cultural dels seus pa\u00efsos d\u2019origen, presentant-se com a \u201cmigraci\u00f3 racialitzada\u201d o \u201cmigraci\u00f3 explotada\u201d sense matisos. Aix\u00f2 els permet esborrar la seva responsabilitat hist\u00f2rica i familiar en els processos colonials interns i reubicar-se simb\u00f2licament com a v\u00edctimes absolutes en contextos com el catal\u00e0. Aleshores, el que aqu\u00ed s\u2019evidencia, \u00e9s una doble inscripci\u00f3: d\u2019una banda, com a poblaci\u00f3 procedent del Sud global i del capitalisme perif\u00e8ric, que pateix discriminaci\u00f3 i precarietat en els pa\u00efsos del capitalisme central receptors; i de l\u2019altra, com a hereus d\u2019un sistema de poder blanc, europeu i castellanitzat, que ha ocupat una posici\u00f3 de domini sobre els pobles ind\u00edgenes i afrodescendents dins dels seus propis pa\u00efsos. Assumir aquesta doble posici\u00f3 no \u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s imprescindible per escapar de la simplificaci\u00f3 ideol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 3<\/strong>. La punta del iceberg: La q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica<\/strong><\/p>\n\n\n\n La llengua catalana com a llengua pr\u00f2pia i el lloc del castell\u00e0<\/strong><\/p>\n\n\n\n El catal\u00e0 \u00e9s la llengua pr\u00f2pia dels Pa\u00efsos Catalans \u2014el Principat, el Pa\u00eds Valenci\u00e0, les Illes Balears, la Franja, l\u2019Alguer i la Catalunya Nord\u2014 i, com a tal, guarda una relaci\u00f3 estructural amb el pa\u00eds que no \u00e9s compartida pel castell\u00e0. El castell\u00e0 \u00e9s llengua cooficial fruit de la imposici\u00f3 colonitzadora durant segles i d\u2019un acord amb la dictadura de Franco, que va imposar una \u00fanica via de reconversi\u00f3 monoling\u00fce amb l\u2019Estatut de 1979 com a instrument per superar-ho. Sense tenir en compte que els Pa\u00efsos Catalans s\u00f3n pobles-naci\u00f3 sense estat i sotmesos a un estat hist\u00f2ricament opressor, no es pot comprendre la singularitat del catal\u00e0, ni la seva funci\u00f3 com a llengua majorit\u00e0ria en les institucions, l\u2019educaci\u00f3 i la cultura del territori.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0, al Principat de Catalunya hi ha almenys quatre lleng\u00fces oficials: el catal\u00e0, el castell\u00e0, l\u2019aran\u00e8s (occit\u00e0) i la llengua de signes catalana. A m\u00e9s, hi ha m\u00e9s de 300 lleng\u00fces parlades per la poblaci\u00f3 migrant, incloent l\u2019\u00e0rab, el roman\u00e8s, el portugu\u00e8s, el franc\u00e8s i altres estrangeres o nacionals com la gallega, el basc o el rus. Per exemple, un 11,9\u202f% de la poblaci\u00f3 t\u00e9 com a llengua habitual lleng\u00fces diferents del catal\u00e0 i el castell\u00e0, amb pres\u00e8ncia destacada d\u2019\u00e0rab, roman\u00e8s, amazigh i altres. El catal\u00e0, malgrat la forta immigraci\u00f3, continua sent triat com a llengua habitual per un 32,6\u202f% de la poblaci\u00f3, mentre que el castell\u00e0 se situa en el 46,5\u202f%, i un 9,4\u202f% fa servir ambdues indistintament (segons Idescat).<\/p>\n\n\n\n Immigraci\u00f3, diversitat ling\u00fc\u00edstica, imposici\u00f3, assimilaci\u00f3, i centralitat cultural: del catal\u00e0 a l\u2019argentinisme estatal.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un element fonamental en aquest proc\u00e9s de construcci\u00f3 nacional va ser la immigraci\u00f3 massiva europea i asi\u00e0tica, que va aportar una extraordin\u00e0ria riquesa ling\u00fc\u00edstica i cultural. A l\u2019Argentina de finals del segle XIX i principis del XX, s\u2019hi parlaven m\u00e9s de 20 lleng\u00fces europees diferents \u2014itali\u00e0, gallec, alemany, polon\u00e8s, \u00e0rab, franc\u00e8s, catal\u00e0, iiddish, entre moltes altres\u2014 que se sumaven a la gran varietat de lleng\u00fces origin\u00e0ries parlades pels pobles aut\u00f2ctons (mapudungun, quechua, guaran\u00ed, wich\u00ed…). Malgrat aquesta riquesa, totes aquestes lleng\u00fces, tant les migrades com les ind\u00edgenes, van patir un proc\u00e9s sistem\u00e0tic de subordinaci\u00f3 i assimilaci\u00f3 sota l\u2019hegemonia de la llengua castellana, considerada la llengua oficial de l\u2019Estat, de l\u2019escola, de l\u2019ex\u00e8rcit i de les institucions p\u00fabliques. Aquest monoling\u00fcisme imposat no va ser una simple decisi\u00f3 t\u00e8cnica, sin\u00f3 una estrat\u00e8gia ideol\u00f2gica de construcci\u00f3 nacional, destinada a esborrar la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica, trencar vincles comunitaris i imposar una identitat \u00fanica, blanca, urbana i castellanoparlant.<\/p>\n\n\n\n Uniformitzaci\u00f3 estatal i esborrament ling\u00fc\u00edstic: el cas an\u00e0leg argent\u00ed<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, en el debat sobre aquests temes, la comparaci\u00f3 no pot ser entre Catalunya i l\u2019Argentina com a territoris equivalents, sin\u00f3 entre Catalunya \u2014com a poble-naci\u00f3 sotm\u00e8s dins un Estat centralista\u2014 i els pobles originaris i comunitats ling\u00fc\u00edstiques immigrants d\u2019Abya Yala, tamb\u00e9 subordinats als seus respectius estats. L\u2019analogia correcta \u00e9s entre l\u2019argentinisme estatal, que ha constru\u00eft un projecte nacional uniformador, i l\u2019espanyolisme castellanoc\u00e8ntric, que ha negat sistem\u00e0ticament el car\u00e0cter plurinacional de l\u2019Estat. L\u2019Estat argent\u00ed va n\u00e9ixer com un projecte de consolidaci\u00f3 blanca, europea i monoling\u00fce, i ho va fer mitjan\u00e7ant un doble proc\u00e9s: l\u2019extermini o assimilaci\u00f3 for\u00e7ada dels pobles originaris i la integraci\u00f3 massiva d\u2019immigraci\u00f3 europea sota el paraigua del castell\u00e0 com a llengua \u00fanica. El projecte d\u2019Estat va invisibilitzar diversitat i va consagrar el castell\u00e0, llengua d\u2019origen colonial, com a \u00fanica llengua oficial, excloent fins i tot aquelles amb milers de parlants. Aquesta realitat t\u00e9 el seu equivalent a l\u2019Estat espanyol: el castell\u00e0 s\u2019hi imposa com a llengua \u00fanica i superior, mentre les lleng\u00fces pr\u00f2pies dels pobles-naci\u00f3 \u2014com el catal\u00e0, el basc o el gallec\u2014 s\u00f3n minimitzades, subordinades o tolerades com a \u201ccooficials\u201d, per\u00f2 mai assumides com a vertebradores de l\u2019espai p\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n La difer\u00e8ncia \u00e9s que a Catalunya, malgrat la persecuci\u00f3 hist\u00f2rica, la llengua catalana resisteix i mant\u00e9 una vitalitat social que li permet aspirar a la centralitat institucional. Aquesta vitalitat contrasta amb la situaci\u00f3 de la majoria de lleng\u00fces minoritzades a l\u2019Argentina, que, tret d\u2019algunes excepcions puntuals, han estat marginades al pla dom\u00e8stic, folkloritzat o en proc\u00e9s d\u2019extinci\u00f3. Per aix\u00f2 \u00e9s profundament injust \u2014i simptom\u00e0tic del desconeixement o del prejudici\u2014 que algunes veus formades en la socialitzaci\u00f3 estatal argentina acusin el catal\u00e0 \u201cd\u2019imposici\u00f3\u201d. La veritable imposici\u00f3 ha estat la del castell\u00e0, tant a Argentina com a Espanya, com a eina de nacionalitzaci\u00f3 excloent.. Dir que el catal\u00e0 \u201cs\u2019imposa\u201d \u00e9s repetir, des d\u2019una altra latitud, el mateix relat assimilador que a l\u2019Argentina va esborrar els maputxe, els guaran\u00eds, els piemontesos, els alemanys del Volga o els sefardites. En canvi, la defensa del catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia del territori no busca eliminar cap llengua, sin\u00f3 evitar que una \u2014el castell\u00e0\u2014 esdevingui \u00fanica, hegem\u00f2nica i excloent com ho ha estat a l\u2019Argentina.<\/p>\n\n\n\n Aleshores<\/strong> quines lleng\u00fces s\u00f3n vehiculars?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Definir quina llengua \u2014o conjunt de lleng\u00fces\u2014 ha de ser vehicular a les institucions no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 neutral ni merament t\u00e8cnica: \u00e9s una decisi\u00f3 profundament pol\u00edtica que reflecteix la relaci\u00f3 de poder entre les lleng\u00fces i els pobles que les parlen. A Catalunya, aquesta decisi\u00f3 no pot ignorar la condici\u00f3 hist\u00f2rica del catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia i origin\u00e0ria del territori, sotmesa a persecuci\u00f3 i subordinaci\u00f3 sistem\u00e0tica durant segles, especialment a partir de la imposici\u00f3 del projecte uniformitzador espanyol. El catal\u00e0, per tant, no \u00e9s nom\u00e9s una llengua m\u00e9s entre altres, sin\u00f3 la llengua d\u2019un poble-naci\u00f3 sense estat propi, que ha resistit intents constants d\u2019extinci\u00f3 i que mant\u00e9 avui una vitalitat notable en molts \u00e0mbits socials i culturals. La seva funci\u00f3 com a llengua vehicular a les institucions, a l\u2019ensenyament, a l\u2019administraci\u00f3 i als mitjans no \u00e9s un privilegi, sin\u00f3 una mesura de just\u00edcia hist\u00f2rica i de reparaci\u00f3 democr\u00e0tica per garantir l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un espai p\u00fablic catal\u00e0. Aix\u00f2 no implica negar les altres lleng\u00fces del territori. Per\u00f2 el debat no \u00e9s sobre quines lleng\u00fces es parlen, sin\u00f3 quines lleng\u00fces estructuren la vida col\u00b7lectiva, les institucions i la transmissi\u00f3 cultural intergeneracional. En aquest sentit, el catal\u00e0 no ha de ser \u201cuna m\u00e9s\u201d, sin\u00f3 la llengua central, vehicular i vertebradora d\u2019un projecte social inclusiu i democr\u00e0tic que reconegui la pluralitat ling\u00fc\u00edstica sense renunciar a la pr\u00f2pia identitat nacional.<\/p>\n\n\n\n Dir que el catal\u00e0 \u00e9s la llengua pr\u00f2pia no vol dir que sigui l\u2019\u00fanica, sin\u00f3 que \u00e9s la llengua del pa\u00eds, com a expressi\u00f3 d\u2019un poble amb drets col\u00b7lectius encara pendents de ple reconeixement. \u00c9s des d\u2019aquesta centralitat que es poden recon\u00e8ixer, protegir i fomentar totes les altres lleng\u00fces presents, sense que cap d\u2019elles esdevingui instrument d\u2019un projecte d\u2019assimilaci\u00f3 o de supremacia cultural.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 4. L\u00f2giques complexes de dominaci\u00f3: colonitzador i colonitzat alhora<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cr\u00edtica als binarismes Colonitzat\/colonitzador, Nord\/Sud i la posici\u00f3 relativa de les migracions<\/strong>. Col\u00f2nia i colonitzador \u00e9s una relaci\u00f3 no lineal en un m\u00f3n plurinacional.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Una de les confusions m\u00e9s habituals en els debats sobre colonialisme i dominaci\u00f3 \u00e9s associar autom\u00e0ticament el concepte de \u201ccol\u00f2nia\u201d a una relaci\u00f3 exclusiva entre metr\u00f2poli europea i territori d\u2019ultramar, separats per un mar i geogr\u00e0ficament distants. Aquesta concepci\u00f3, consolidada a partir de les descolonitzacions africanes i de les resolucions de Nacions Unides de mitjan segle XX, ha servit sovint per invisibilitzar les formes de colonitzaci\u00f3 interna que persisteixen en tots els continents, inclosos Europa i Am\u00e8rica. El cas llatinoameric\u00e0 \u00e9s especialment revelador. Molts dels estats independents nascuts de les antigues col\u00f2nies espanyoles i portugueses van negar sistem\u00e0ticament el car\u00e0cter de \u201cpobles-naci\u00f3\u201d a les comunitats ind\u00edgenes, tot deslegitimant qualsevol reivindicaci\u00f3 de sobirania, d\u2019autonomia o de reconeixement com a subjecte col\u00b7lectiu amb drets pol\u00edtics propis. En les votacions a l\u2019ONU sobre el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 i la descolonitzaci\u00f3, els estats llatinoamericans es van oposar a incloure els seus propis territoris i pobles subordinats dins la categoria de col\u00f2nia, blindant aix\u00ed el seu model d\u2019estat-naci\u00f3 centralista i excloent. Per\u00f2 la realitat hist\u00f2rica i sociol\u00f2gica \u00e9s molt m\u00e9s complexa. Un poble pot ser col\u00f2nia d\u2019un altre i, alhora, exercir un paper colonitzador sobre un tercer. No \u00e9s una relaci\u00f3 lineal ni jer\u00e0rquica en un sol sentit. Aix\u00ed ha passat a l\u2019\u00c0frica postcolonial, on molts estats han estat capturats per una sola \u00e8tnia o poble dominant, que exerceix el poder sobre altres pobles igualment africans, perpetuant l\u00f2giques de dominaci\u00f3 que no provenen nom\u00e9s de l\u2019antic colonitzador europeu, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les noves estructures de l\u2019estat postindependentista. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ha passat a Abya Yala, a \u00c0sia i, per descomptat, a Europa. El problema de fons rau en la configuraci\u00f3 dels estats moderns com a estructures estatoc\u00e8ntriques i monoculturals, que pretenen identificar naci\u00f3, estat i sobirania en una \u00fanica identitat, sovint imposada.<\/p>\n\n\n\n La realitat \u00e9s que, segons dades de Nacions Unides, hi ha m\u00e9s de 5.000 pobles-naci\u00f3 al m\u00f3n, per\u00f2 aquests es troben subordinats dins d\u2019un nombre redu\u00eft d\u2019estats: al voltant de 50 el 1948, poc m\u00e9s de 200 avui. Aix\u00f2 implica que la gran majoria dels estats s\u00f3n, en termes sociol\u00f2gics, plurinacionals, encara que es presentin i es governin com si fossin homog\u00e8nics. Quan un estat es construeix sobre bases pluralistes i democr\u00e0tiques, pot canalitzar aquesta diversitat reconeixent els drets col\u00b7lectius dels pobles-naci\u00f3: el dret a viure d\u2019acord amb els seus costums, lleng\u00fces, autoritats pr\u00f2pies, i a participar com a subjectes col\u00b7lectius a les institucions comunes. Per\u00f2 quan aquestes vies de reconeixement i participaci\u00f3 es tanquen, es vicien o es negligeixen, la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica esdev\u00e9 inviable, i els pobles tenen dret a reclamar una estructura institucional pr\u00f2pia, fins i tot un estat independent. Aix\u00f2 no \u00e9s un caprici identitari, sin\u00f3 una conseq\u00fc\u00e8ncia directa de l\u2019exclusi\u00f3 i l\u2019opressi\u00f3 sistem\u00e0tica. Des d\u2019aquest punt de vista, l\u2019Estat espanyol i l\u2019Estat argent\u00ed esdevenen sorprenentment similars.<\/p>\n\n\n\n Tots dos han negat durant d\u00e8cades el car\u00e0cter plurinacional del seu territori i han imposat una identitat \u00fanica \u2014castellanoparlant, blanca, centralista\u2014 sobre una realitat profundament diversa. A Catalunya o a Euskal Herria, com a Puelmapu o a Qullasuyu, la negaci\u00f3 del dret col\u00b7lectiu a existir com a poble s\u2019ha tradu\u00eft en assimilaci\u00f3 for\u00e7ada, persecuci\u00f3 cultural i negaci\u00f3 de drets pol\u00edtics. Assumir que colonitzar i ser colonitzat poden conviure dins d\u2019un mateix subjecte pol\u00edtic no \u00e9s una contradicci\u00f3: \u00e9s la clau per entendre les complexitats del poder al m\u00f3n contemporani. Nom\u00e9s des d\u2019aquesta mirada descentrada i cr\u00edtica es poden establir aliances honestes i transformadores entre pobles, sense repetir, encara que sigui des d\u2019altres latituds, els esquemes del poder colonial que es vol combatre.<\/p>\n\n\n\n Les contradiccions de la posici\u00f3 \u201cllatinoamericana\u201d a Europa<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ni totes les riqueses colonitzen ni totes les pobreses alliberen: desmuntant binarismes en les relacions euro-llatinoamericanes.<\/p>\n\n\n\n Un dels llocs comuns m\u00e9s estesos en els discursos sobre desigualtat i postcolonialisme \u00e9s la idea segons la qual tota persona europea forma part del bloc colonitzador, mentre que tota persona del Sud global \u2014com les llatinoamericanes\u2014 es troba autom\u00e0ticament en una posici\u00f3 d\u2019oprimit o v\u00edctima. Aquesta l\u00f2gica, encara que ben intencionada en alguns casos, simplifica de manera perillosa les relacions socials i hist\u00f2riques reals, i sovint serveix per deslegitimar altres formes d’opressi\u00f3 o per projectar privilegis propis sobre col\u00b7lectius subalterns del Nord. Un exemple hist\u00f2ric tr\u00e0gicament clarificador \u00e9s el de l\u2019Alemanya nazi. El r\u00e8gim de Hitler no va perseguir els jueus per pobres, sin\u00f3 precisament pel contrari: perqu\u00e8 eren percebuts com a culturals, intel\u00b7lectuals, cosmopolites, influents i \u2014en molts casos\u2014 econ\u00f2micament pr\u00f2spers. El seu extermini es va justificar en base a un relat de supremacia racial que no es constru\u00efa sobre la pobresa sin\u00f3 sobre l\u2019enveja, el ressentiment i l\u2019odi a l\u2019alteritat percebuda com a amena\u00e7adora. La riquesa o pertinen\u00e7a al Nord no va protegir-los, sin\u00f3 que va ser instrumentalitzada per construir-ne la deshumanitzaci\u00f3. Aquest exemple extrem ens obliga a desconfiar de tota lectura que redueixi les relacions socials a una oposici\u00f3 geopol\u00edtica o econ\u00f2mica r\u00edgida. Ser d\u2019un territori europeu o d\u2019un pa\u00eds ric no significa autom\u00e0ticament formar part de l\u2019elit global dominant, igual que ser d\u2019un estat del Sud global no implica necess\u00e0riament estar a les capes populars o oprimides. A Catalunya, com a N\u00e0pols o a Gal\u00b7les, hi ha pobles-naci\u00f3 oprimits, lleng\u00fces perseguides, i formes de colonitzaci\u00f3 interna hist\u00f2rica que posen en q\u00fcesti\u00f3 aquesta equaci\u00f3 suposadament infal\u00b7lible entre Europa i dominaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En el cas de moltes persones llatinoamericanes que arriben a Europa, la seva experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria es caracteritza per la precarietat, la discriminaci\u00f3 i la racialitzaci\u00f3. Per\u00f2 alhora, porten amb elles un bagatge identitari, cultural i de classe que, lluny de situar-les sempre com a v\u00edctimes, pot col\u00b7locar-les en una posici\u00f3 de superioritat simb\u00f2lica respecte a altres col\u00b7lectius europeus. Per exemple, una persona argentina, blanca, urbana i universit\u00e0ria, amb passaport europeu per descend\u00e8ncia italiana o espanyola, i amb una identitat castellanitzada pot arribar a Catalunya sent reconeguda per l\u2019Estat espanyol com a \u201cm\u00e9s integrada\u201d que una persona catalana parlant en la seva pr\u00f2pia llengua. En aquest cas, la posici\u00f3 de poder no dep\u00e8n de l\u2019origen geogr\u00e0fic o econ\u00f2mic, sin\u00f3 de l\u2019alineaci\u00f3 cultural i simb\u00f2lica amb la naci\u00f3 dominant de l\u2019Estat. Aquesta mateixa persona pot reproduir discursos castellanoc\u00e8ntrics, menysprear la llengua catalana, i ocupar espais institucionals o socials des d\u2019una posici\u00f3 de privilegi relacional, tot i ser migrada. Aix\u00f2 no la converteix en colonitzadora al sentit cl\u00e0ssic del terme, per\u00f2 s\u00ed que trenca amb la idea que la seva posici\u00f3 \u00e9s sempre estructuralment inferior o desposse\u00efda.<\/p>\n\n\n\n Experi\u00e8ncia compartida i complicitats entre dones de pobles oprimits.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quan ens reconeixem sense dir-ho: dones de pobles oprimits, tres voltes rebels<\/p>\n\n\n\n En molts debats sobre colonialisme, migraci\u00f3 i opressi\u00f3 nacional, s\u2019oblida sovint qui parla i des d\u2019on. Es tendeix a agrupar les identitats en blocs r\u00edgids \u2014els del Nord i els del Sud, les europees i les llatinoamericanes, les migrants i les aut\u00f2ctones\u2014 sense atendre les difer\u00e8ncies internes i les posicions relatives dins de cada col\u00b7lectiu. Per\u00f2 hi ha una veu que trenca aquestes fronteres amb una for\u00e7a particular: la de les dones de pobles-naci\u00f3 oprimits, ja sigui a Abya Yala o a Europa. En les nostres experi\u00e8ncies personals, cada vegada que hems pogut parlar, compartir espai o dialogar amb dones de pobles originaris d\u2019Am\u00e8rica \u2014ja sigui del territori conegut avui com Argentina, M\u00e8xic, Bol\u00edvia o Xile\u2014, la complicitat ha estat immediata. Potser perqu\u00e8 no necessitem traduir massa els termes de les nostres realitats, potser perqu\u00e8 la mirada, el to i el gest ja diuen all\u00f2 que no cal explicar. Ens reconeixem en la precarietat heretada, en la mem\u00f2ria esborrada, en la resist\u00e8ncia quotidiana. I, sobretot, ens reconeixem en el triple eix d\u2019opressi\u00f3 que compartim: som dones, de classes populars i de nacions oprimides. \u00c9s el que Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al va resumir tan encertadament com \u201ctres voltes rebel\u201d: per ser dona, de classe baixa i d\u2019una naci\u00f3 sense estat. Aquest triple lloc de subalternitat no ens condemna, ens enlla\u00e7a. I precisament per aix\u00f2, les veus de les dones de pobles originaris d\u2019Abya Yala han de ser escoltades amb atenci\u00f3 priorit\u00e0ria, no com a decorat testimonial de la lluita anticolonial, sin\u00f3 com a subjectes plens de coneixement, lideratge i proposta transformadora. I \u00e9s des d\u2019aquest mateix lloc \u2014des del reconeixement mutu, no pas des de la condescend\u00e8ncia ni la projecci\u00f3 d\u2019un victimisme universalitzat\u2014 que podem construir aliances veritables, que reconeguin la complexitat de les posicions. \u00c9s per aix\u00f2 que moltes d\u2019aquestes dones, a difer\u00e8ncia d\u2019alguns discursos acad\u00e8mics o institucionalitzats, entenen perfectament que el fet de ser dona catalana no m\u2019ubica necess\u00e0riament del costat del poder, sin\u00f3 que poden recon\u00e8ixer-hi una condici\u00f3 semblant de resist\u00e8ncia cultural, d\u2019invisibilitzaci\u00f3 i de lluita per la sobirania. Sovint no cal gaire discurs. Hi ha una intu\u00efci\u00f3 compartida, una manera de dir \u201cjo tamb\u00e9\u201d sense haver de pronunciar-ho. Aquesta entesa no \u00e9s autom\u00e0tica ni m\u00e0gica: \u00e9s pol\u00edtica. I \u00e9s fruit d\u2019haver sobreviscut i resistit al mateix sistema patriarcal, colonial i capitalista que ha intentat esborrar-nos, silenciar-nos o enfrontar-nos. Nom\u00e9s des d\u2019aquesta consci\u00e8ncia, podem desafiar la imposici\u00f3 d\u2019identitats homog\u00e8nies i de relats simplificadors. Podem construir un feminisme que sigui, de deb\u00f2, anticolonial i plurinacional, que reconegui la complexitat de les hist\u00f2ries, dels accents i de les ferides, per\u00f2 tamb\u00e9 la for\u00e7a compartida d\u2019haver resistit des dels marges.<\/p>\n\n\n\n La identificaci\u00f3 amb el poder i legitimaci\u00f3 castellanoc\u00e8ntrica: la paradoxa migrada<\/strong>.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quan el privilegi es disfressa de subalternitat: racialitzaci\u00f3, identitat i aliances amb el poder dominant.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s cert que moltes dones llatinoamericanes a Europa s\u00f3n racialitzades i pateixen precaritzaci\u00f3 laboral, discriminaci\u00f3 i invisibilitzaci\u00f3 institucional. Per\u00f2 aix\u00f2 no impedeix que, simult\u00e0niament, algunes d\u2019elles es puguin identificar amb el poder local hegemonitzat per l\u2019Estat espanyol i adoptar, de manera activa o t\u00e0cita, posicions hostils envers els pobles-naci\u00f3 minoritzats com el catal\u00e0, el basc o el gallec. Aquesta mateixa persona \u2014una dona llatinoamericana, blanca o mestissa, castellanoparlant\u2014 pot, tot i la seva condici\u00f3 migrada, reproduir discursos castellanoc\u00e8ntrics, menysprear la llengua catalana, i ocupar espais socials o institucionals amb la legitimitat d\u2019un perfil que encaixa plenament amb la identitat de l\u2019Estat espanyol. El fet que parli des de la condici\u00f3 de dona racialitzada no impedeix que s\u2019identifiqui simb\u00f2licament amb l\u2019explotador, i fins i tot es col\u00b7loqui de facto en la seva defensa. Aquesta paradoxa s\u2019ha fet evident quan, per exemple, partits pol\u00edtics profundament racistes i xen\u00f2fobs com el PP o Vox han instrumentalitzat veus llatinoamericanes que es posicionen contra Catalunya, en nom d\u2019una suposada hispanitat comuna, que esborra tant l\u2019experi\u00e8ncia migrada com la realitat plurinacional de l\u2019Estat. \u00c9s el mateix mecanisme que ha portat alguns sectors de la migraci\u00f3 mexicana als EUA a donar suport a Trump, mentre rebutgen i criminalitzen la migraci\u00f3 haitiana, xinesa o centreamericana.<\/p>\n\n\n\n El relat d\u2019\u201cels i les altres s\u00f3n pitjors\u201d serveix per legitimar l\u2019encaix propi dins del poder dominant. Aquestes din\u00e0miques no s\u00f3n excepcionals. Formen part de l\u00f2giques profundes d\u2019identificaci\u00f3 amb el poder, a canvi de protecci\u00f3 simb\u00f2lica o ascens social. Aix\u00ed, determinats perfils migrats poden trobar refugi ideol\u00f2gic en el nacionalisme espanyol, perqu\u00e8 aquest els garanteix un reconeixement cultural immediat com a \u201ciguals\u201d: comparteixen llengua, relat hist\u00f2ric i marc de refer\u00e8ncia estatal. En canvi, la reivindicaci\u00f3 catalana \u2014amb la seva llengua, mem\u00f2ria i marc institucional diferent\u2014 apareix com a estranya, aliena o fins i tot amena\u00e7adora, i no entra dins els codis apresos de legitimaci\u00f3. Aquesta reacci\u00f3 davant la difer\u00e8ncia catalana replica exactament el que passa a l\u2019Argentina quan els pobles originaris reclamen reconeixement com a pobles-naci\u00f3 dins d\u2019un estat que, des de la seva fundaci\u00f3, ha negat radicalment el seu car\u00e0cter plurinacional.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, una persona llatinoamericana amb identitat argentina fortament alineada amb el relat nacional oficial pot percebre la reivindicaci\u00f3 catalana com a culpabilitzadora, inc\u00f2moda i dif\u00edcil d\u2019assumir, ja que interpel\u00b7la les pr\u00f2pies contradiccions d\u2019origen i d\u2019adscripci\u00f3 simb\u00f2lica. L\u2019analogia entre la resist\u00e8ncia catalana i la dels pobles originaris d\u2019Abya Yala posa en evid\u00e8ncia la posici\u00f3 que s\u2019ocupa dins l\u2019estructura estatal: no com a oprimida gen\u00e8rica, sin\u00f3 com a part d\u2019un projecte nacional que ha excl\u00f2s sistem\u00e0ticament altres pobles del seu territori. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de tot aix\u00f2 s\u00f3n greus: es desdibuixen les veritables estructures de dominaci\u00f3, i s\u2019impedeix el reconeixement de les realitats internes d\u2019opressi\u00f3 dins Europa. Quan una dona migrada, tot i ser racialitzada, es col\u00b7loca del costat de l\u2019Estat-naci\u00f3 hegem\u00f2nic, i en contra de les minories culturals i nacionals del territori on viu, no est\u00e0 desafiant el poder, sin\u00f3 refor\u00e7ant-lo. El feminisme i l\u2019antiracisme pol\u00edtics no poden acceptar acr\u00edticament aquesta alian\u00e7a amb el poder. Cal desnaturalitzar la idea que totes les persones migrades s\u00f3n autom\u00e0ticament subalternes en qualsevol context i comen\u00e7ar a analitzar les posicions reals que ocupen dins les estructures de poder locals. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem construir una pol\u00edtica de solidaritat arrelada en la veritat dels conflictes i no en els relats prefabricats pel nacionalisme dominant.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n 5. Conclusi\u00f3 <\/strong> <\/p>\n\n\n\n Tots els estats s\u00f3n plurinacionals: el problema \u00e9s la imposici\u00f3 d\u2019una identitat estatal-nacional homogene\u00eftzadora<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Darrere d\u2019aquestes acusacions de \u201ccolonialisme catal\u00e0\u201d s\u2019amaga una incomprensi\u00f3 profunda de la realitat hist\u00f2rica i pol\u00edtica d\u2019Europa i d\u2019Am\u00e8rica Llatina. No es tracta de negar els privilegis o les implicacions hist\u00f2riques dels pobles europeus en l\u2019espoli colonial, sin\u00f3 de recon\u00e8ixer la complexitat de les jerarquies internes dins els mateixos continents, i la necessitat de revisar les pr\u00f2pies contradiccions. El problema no \u00e9s parlar catal\u00e0, sin\u00f3 que parlar catal\u00e0 posa en q\u00fcesti\u00f3 els relats homogenitzadors de la hispanitat i fa visibles les fractures internes del poder.<\/p>\n\n\n\n Per aix\u00f2, sovint, incomoda, es retreu i es persegueix.<\/p>\n\n\n\n El reconeixement dels drets col\u00b7lectius dels pobles-naci\u00f3 \u2014tant a Europa com a Am\u00e8rica Llatina\u2014 \u00e9s un pas imprescindible cap a una just\u00edcia realment postcolonial i antiracista. Per\u00f2 aquest reconeixement passa per assumir que no totes les estructures de poder s\u00f3n exteriors, i que el desmuntatge de la colonialitat implica tamb\u00e9 mirar-se al mirall. Les persones migrades, les feministes, les antiracistes, tenim el repte de revisar des d\u2019on parlem i a quines estructures donem suport.<\/p>\n\n\n\n I, sobretot, tenim l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019evitar repetir, des d\u2019altres accents o des d\u2019altres geografies, el mateix menyspreu que hist\u00f2ricament s\u2019ha exercit contra els pobles que resisteixen.<\/p>\n\n\n\n Descarrega aquest article d\u2019opini\u00f3 fent click aqu\u00ed<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Elisabet Almeda Samaranch (Catalunya-Puel Mapu) i Dino Di Nella (Puel Mapu-Catalunya) Resum Aquest text analitza, des d\u2019una mirada cr\u00edtica i decolonial, les tensions pol\u00edtiques i simb\u00f2liques entre la defensa de
\n\n\n\n