Un dels debats m\u00e9s inc\u00f2modes del nostre temps \u00e9s el que posa en relaci\u00f3 el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles amb la resposta repressiva dels estats. D\u2019una banda, l\u2019autodeterminaci\u00f3 es presenta com a expressi\u00f3 leg\u00edtima de la voluntat col\u00b7lectiva, arrelada en els drets humans i en la idea que cap comunitat hauria de viure sotmesa contra la seva voluntat. De l\u2019altra, els estats tendeixen a veure-hi una amena\u00e7a existencial i responen sovint amb instruments d\u2019excepci\u00f3 que posen en q\u00fcesti\u00f3 la qualitat de les seves pr\u00f2pies democr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n
Aquesta tensi\u00f3 es fa evident quan la participaci\u00f3 pol\u00edtica no s\u2019expressa \u00fanicament a trav\u00e9s de canals institucionals, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant formes de mobilitzaci\u00f3 ciutadana. Els refer\u00e8ndums, les assemblees populars, la desobedi\u00e8ncia civil pac\u00edfica o la defensa de les urnes amb els cossos s\u00f3n pr\u00e0ctiques que desborden el marc jur\u00eddic establert. Aqu\u00ed s\u2019obre el veritable conflicte: fins a quin punt un estat pot considerar il\u00b7leg\u00edtim all\u00f2 que, des de la perspectiva ciutadana, \u00e9s l\u2019exercici m\u00e9s b\u00e0sic de la democr\u00e0cia?<\/p>\n\n\n\n
La resposta habitual ha estat el recurs a l\u2019excepcionalitat penal. Sota l\u2019argument de preservar l\u2019ordre constitucional, es despleguen mecanismes extraordinaris: pres\u00f3 preventiva, judicis massius, persecuci\u00f3 judicial, viol\u00e8ncia policial. Mecanismes que, lluny de resoldre el conflicte, l\u2019agreugen i posen en relleu la fragilitat d\u2019un sistema democr\u00e0tic que prefereix imposar silenci abans que escoltar. La repressi\u00f3 t\u00e9, a m\u00e9s, un efecte paradoxal: en lloc de debilitar els moviments, enforteix la seva legitimitat i refor\u00e7a la seva capacitat d\u2019articular identitats col\u00b7lectives.<\/p>\n\n\n\n
La dimensi\u00f3 de la mem\u00f2ria juga aqu\u00ed un paper fonamental. Quan una societat veu repetides imatges de viol\u00e8ncia estatal contra ciutadans pac\u00edfics, s\u2019activen records de dictadures, guerres i opressions anteriors. Aix\u00f2 erosiona la confian\u00e7a institucional i q\u00fcestiona fins a quin punt la transici\u00f3 democr\u00e0tica va ser completa. La democr\u00e0cia no \u00e9s nom\u00e9s procediment; \u00e9s tamb\u00e9 confian\u00e7a col\u00b7lectiva que els conflictes es poden resoldre sense por ni repressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 cal assenyalar la dimensi\u00f3 de g\u00e8nere en aquestes mobilitzacions. Les dones hi han tingut un paper central: organitzant la log\u00edstica clandestina, sostenint la cura de les comunitats, encap\u00e7alant la resist\u00e8ncia pac\u00edfica i aportant imaginaris d\u2019una democr\u00e0cia m\u00e9s inclusiva. Quan la desobedi\u00e8ncia civil adopta formes feministes, la pol\u00edtica deixa de ser nom\u00e9s confrontaci\u00f3 per convertir-se tamb\u00e9 en cura, resist\u00e8ncia i creativitat col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n
El veritable repte \u00e9s entendre que la democr\u00e0cia no pot quedar limitada al que la llei estableix en un moment concret. La democr\u00e0cia \u00e9s tamb\u00e9 la capacitat d\u2019escoltar demandes socials emergents, d\u2019acceptar que la voluntat col\u00b7lectiva pot desbordar el marc existent i de generar nous drets all\u00e0 on abans nom\u00e9s hi havia prohibicions. Quan un estat \u00e9s incapa\u00e7 d\u2019encaixar aquest moviment, acaba mostrant la seva cara m\u00e9s autorit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
El conflicte entre autodeterminaci\u00f3 i repressi\u00f3 ens interpel\u00b7la m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol cas concret. Ens obliga a preguntar-nos qu\u00e8 vol dir realment ser dem\u00f2crates. Vol dir acceptar nom\u00e9s all\u00f2 que \u00e9s c\u00f2mode per al poder establert, o vol dir recon\u00e8ixer que la democr\u00e0cia aut\u00e8ntica \u00e9s, precisament, la que sap obrir-se al desafiament, al dissens i al dret de decidir?<\/p>\n\n\n\n
En aquest dilema s\u2019hi juga bona part del futur pol\u00edtic d\u2019Europa i del m\u00f3n. La manera com responen els estats davant les demandes d\u2019autodeterminaci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s un afer intern: \u00e9s un mirall de la seva qualitat democr\u00e0tica. I aquest mirall, massa sovint, reflecteix la incomoditat d\u2019un sistema que encara no ha apr\u00e8s que la sobirania no s\u2019imposa, sin\u00f3 que es construeix amb la voluntat col\u00b7lectiva.<\/p>\n\n\n\n
Per aprofundir-hi:<\/p>\n\n\n\n
Camps Calvet, C.; Morero Beltr\u00e1n, A.; Almeda Samaranch, E. (2021). Autodeterminaci\u00f3n y represi\u00f3n pol\u00edtica en Catalunya: Refer\u00e9ndum, excepcionalidad penal y democratizaci\u00f3n. Derechos En Acci\u00f3n, 19(19), 528. https:\/\/doi.org\/10.24215\/25251678e52<\/a>8<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dels debats m\u00e9s inc\u00f2modes del nostre temps \u00e9s el que posa en relaci\u00f3 el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles amb la resposta repressiva dels estats. D\u2019una banda, l\u2019autodeterminaci\u00f3 es presenta