Sóc Elisabet Almeda Samaranch, catedràtica de Sociologia al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. La meva trajectòria acadèmica ha estat guiada per la voluntat de comprendre les transformacions socials i de contribuir a la construcció d’una universitat crítica, compromesa i oberta al seu entorn.
Després de llicenciar-me en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, vaig aprofundir en l’àmbit del benestar i les polítiques socials, amb un màster en Social Welfare and Social Planning a la University of Kent (Canterbury), i en l’àmbit de la criminologia crítica a nivell comparat, amb els estudis de postgrau del Common Study Programme on Criminal Justice and Critical Criminology, coordinat per la UB i amb la participació d’universitats europees i llatinoamericanes. Finalment, em vaig doctorar en Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi dedicada a l’anàlisi del sistema penal i les presons de dones des d’una perspectiva feminista, que certament va marcar l’inici d’una línia de recerca que encara avui és central en el meu treball.
He desenvolupat diverses línies de recerca que s’han anat entrellaçant entre elles: l’estudi de les dones transgressores i en conflicte amb el sistema penal, les famílies monoparentals i monomarentals, la diversitat familiar i les polítiques de cura i benestar, els processos de memòria i la identitat col.lectiva, així com l’àmbit de la innovació docent i les metodologies pedagògiques. Totes aquestes línies responen a un interès constant per abordar les desigualtats i els mecanismes de control social des d’una perspectiva feminista i crítica.
En aquest camí, he tingut l’oportunitat de fundar i liderar el grup de recerca interuniversitari COPOLIS: Benestar, Comunitat i Control Social, reconegut com a grup consolidat per la Generalitat de Catalunya amb col.legues de la Universitat de Barcelona i d’altres d’universitats espanyoles, europees i llatinoamericanes, especialment de l’Argentina. Amb aquest col·lectiu hem impulsat projectes competitius i contractes d’investigació aplicada, publicacions, jornades, congressos, seminaris i xarxes de cooperació acadèmica, sempre amb la voluntat de vincular la recerca amb les problemàtiques i conflictes socials actuals. També vaig crear i coordinar el grup consolidat d’innovació docent CEFOCID (Centre de Formació Continua i Innovació Docent), des d’on treballem per transformar les pràctiques docents universitàries i situar l’alumnat en el centre del procés d’aprenentatge.
He tingut la responsabilitat de coordinar i dissenyar assignatures de nova creació i espais curriculars d’extensió universitària en diversos ensenyaments de grau, postgrau i doctorat. A més, he impulsat i dirigit postgraus i màsters propis en l’àmbit de la sociologia, les polítiques públiques i els estudis de les families i els gèneres. He estat Directora del Departamentt de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona, i actualment coordino el Doctorat Interuniversitari en Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques, un programa compartit per diverses universitats catalanes que constitueix un espai privilegiat per a la formació avançada en recerca feminista i de gènere.
La meva trajectòria inclou també la direcció i participació en més de vint projectes R+D, set dels quals amb finançament europeu o internacional, i la coordinació de xarxes temàtiques com GEISPE (Gènere i Sistema Penal), TIIFAMO (Famílies Monoparentals) i GENCPOLIS (Xarxa d’Excel·lència en “Gènere, Ciutadania i Polítiques”). He publicat més de cents treballs i he presentat més de dos centenars de comunicacions i altres aportacions en congressos, jornades o seminaris. El meu perfil acadèmic supera les 3.500 cites a Google Scholar (Índex h: 29, Índex i10: 48, 2024).
Des dels meus començaments, vaig exercir com a professora associada en diversos centres, entre els quals destacar la Universitat Central de Catalunya (UManresa), l’Escola de Policia de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), experiències que em va permetre ampliar la mirada docent i establir vincles amb àmbits de formació molt diversos. Aquest recorregut m’ha permès posteriorment, accedir als cossos universitaris, primer com a professora titular (2003) i, més endavant, com a catedràtica d’universitat (2017).
Ara bé, més enllà dels reconeixements institucionals, allò que considero essencial és poder tenir el retorn i el reconeixement que neix de treballar colze a colze amb les persones que, lluny de ser meres destinatàries, són les principals protagonistes dels resultats de la recerca que he desenvolupat. Perquè per a mi, investigar té el seu màxim sentit quan contribueix a l’organització comunitària i col·lectiva dels grups més vulnerabilitzats en els seus drets, de les nostres societats. Per això, al llarg de la meva carrera he impulsat accions de transferència i divulgació que van més enllà de l’espai purament aulic de les classes que imparteixo, com són els programes de difusió científica i social, els seminaris temàtics permanents o la promoció de projectes d’autogestió i associacionisme. Alguns exemples són la Fundació i Associació d’acció social i cultural Adalqui (i el seus programes de defensa del patrimoni històric, cultural i natural dels pobles-nacions sense estat propi), la seva editorial de divulgació social (Copalqui Editorial), el Col·lectiu Cassandra (grup autogestionat, format principalment per dones privades de llibertat o sota l’execució penal femenina), així com diverses iniciatives de suport, d’acompanyament i d’associacionisme envers les famílies monomarentals.
Altrament, un dels aspectes que més valoro és haver pogut contribuir de manera intersectorial, intergeneracional i interinstitucional, a la consolidació de camps d’estudi que, si bé inicialment tenien una presència nul·la o molt escassa a la universitat, avui gaudeixen d’un reconeixement consolidat tant en l’àmbit acadèmic ,com en les polítiques públiques i les agendes socials del nostre país. Aquesta evolució m’encoratja a continuar aportant coneixement i seguir mantenint un diàleg constant amb altres investigadores i col·lectius socials, amb qui també compartir aquest portal web.
Finalment, i deixant a part, el que serien les dades quantitatives i qualitatives, penso que per mi, investigar, ensenyar i transferir, no són activitats separades, sinó totes elles parts d’un mateix compromís: el de posar el coneixement al servei de la construcció d’una societat més justa, equitativa i igualitària. La meva trajectòria és sobretot la història d’un interès constant per comprendre i transformar la realitat social, i de la voluntat de fer de la universitat pública un espai obert, crític i compromès amb les persones i col·lectius que pateixen desigualtats i formes de control social opressiu.
Accés al meu CV Institucional Normalitzat
Vegeu també:
La meva activitat de docència universitària actual
La meva Innovació i millora de la qualitat docent universitària
I més informació sobre la meva recerca i transferencia, fent click aquí
(Darrera Actualització: 4 de setembre de 2025)