En el meu recorregut acadèmic, un altre dels projectes col·lectius que guardo amb especial estima és la sèrie de cinc volums titulada Les famílies monoparentals a debat, publicada al 2011 a partir de treballs desenvolupats entre 2004 i 2010. Va ser una obra nascuda de la recerca aplicada i del diàleg constant amb les pròpies famílies monoparentals, que en aquells anys començaven a ser reconegudes com a subjecte social i polític, després d’haver viscut llarg temps en una situació d’invisibilitat i estigmatització.
El projecte va sorgir de la voluntat d’obrir un espai d’anàlisi i discussió pública sobre les condicions de vida, els drets i les necessitats específiques de les famílies monoparentals. Cadascun dels volums recull aportacions diverses: estudis acadèmics, resultats de recerques quantitatives i qualitatives, relats d’experiències personals i col·lectives, reflexions polítiques i propostes de transformació social. El conjunt configura una obra plural, interdisciplinària i compromesa, que buscava no sols descriure una realitat emergent, sinó també intervenir-hi per transformar-la.
Al llarg dels cinc llibres es tracten qüestions fonamentals: la definició i reconeixement jurídic de la monoparentalitat, la diversitat de trajectòries familiars que condueixen a aquesta situació, l’impacte de les polítiques públiques en la vida quotidiana de mares i pares sols amb fills a càrrec, la incidència de la pobresa i de la precarietat laboral, les estratègies de suport comunitari i associatiu, i les demandes de canvi adreçades tant a les institucions com a la societat en general.
L’obra va voler fer visibles les famílies monoparentals en tota la seva complexitat, mostrant-ne tant les vulnerabilitats com les fortaleses. Des d’un principi, el projecte es va construir en estreta relació amb el moviment associatiu, en especial amb les entitats que agrupaven mares soles, que van aportar testimoni, experiència i reivindicació. Aquest diàleg entre acadèmia i societat civil va ser un dels trets més significatius i enriquidors de la sèrie.
Rellegir avui Les famílies monoparentals a debat és tornar a aquell moment en què calia posar nom i reconeixement a una realitat social massa temps amagada. Les preguntes que aleshores plantejàvem continuen essent presents: com es pot garantir la igualtat real per a les famílies monoparentals en un sistema de protecció social pensat sobretot per al model biparental? Quines polítiques públiques cal impulsar per reduir la feminització de la pobresa? Com es pot reconèixer el paper fonamental de l’associacionisme en la defensa dels drets d’aquestes famílies?
La sèrie, amb els seus cinc volums, va ser una eina de coneixement, de reconeixement i de lluita política. Encara avui manté la seva vigència com a referent per entendre els orígens i el recorregut d’un moviment social que ha aconseguit guanyar presència i drets, però que continua afrontant reptes importants en la nostra societat.
La recerca sobre famílies monoparentals ha mostrat com, sota les formes de vulneració més quotidianes —la pobresa, la manca de suport institucional, l’estigma social—, s’han anat teixint xarxes d’autogestió i de resistència. Aquestes mares i pares sols han convertit l’experiència de la fragilitat en una identitat col·lectiva que reclama drets i reconeixement. El seu testimoni ens recorda que la vida comunitària i la lluita per l’alliberament comencen sovint en l’àmbit més íntim i domèstic.