Una fita en el meu recorregut acadèmic i col·lectiu fou la direcció del monogràfic Mujeres, delitos y prisiones, publicat l’any 2017 a Papers. Revista de Sociologia (vol. 102, núm. 2, pàg. 143-393).
Aquest volum reuneix més de dues-centes cinquanta pàgines d’articles i estudis que, des de diverses perspectives, aborden la relació entre les dones i el sistema penal. La publicació es plantejava preguntes fonamentals que continuen essent vigents: per què les dones arriben a ser criminalitzades i empresonades en una societat marcada per la desigualtat de gènere? Quines experiències específiques viuen les dones privades de llibertat? Com interactuen les institucions penals amb altres mecanismes de control social? I quins reptes planteja tot plegat a la recerca feminista i crítica?
El número es va estructurar entorn a quatre grans eixos que permetien donar una mirada àmplia i, alhora, cohesionada. El primer recollia històries i contextos de criminalització femenina, per entendre les arrels socials i estructurals que condueixen les dones a la penalització. El segon se centrava en el funcionament del sistema penitenciari i en la vida quotidiana dins les presons de dones, mostrant les tensions entre la norma institucional i la realitat viscuda. El tercer obria espai a les veus i resistències de les internes, sovint oblidades o menystingudes en els discursos oficials. Finalment, el quart recollia reflexions teòriques i propostes per a un canvi de paradigma, amb l’objectiu de pensar alternatives al model punitiu existent.
La voluntat era donar visibilitat a realitats silenciades i, alhora, generar coneixement rigorós i útil per a la transformació. Per això, el monogràfic no s’adreçava només a la comunitat acadèmica, sinó també a professionals del dret, de la criminologia i de l’àmbit penitenciari, a institucions públiques i a moviments socials i activistes.
Encara avui, rellegir aquestes pàgines és una manera d’enfrontar-se a preguntes que segueixen obertes. Podem parlar d’igualtat quan les presons reprodueixen desigualtats socials i de gènere? Quines polítiques alternatives a l’empresonament són necessàries per evitar la doble penalització de les dones? I com podem repensar la funció de la justícia en una societat que busca ser més equitativa?
Aquest monogràfic convida a no oblidar que la presó, més que resoldre conflictes, sovint els cronifica i multiplica. La seva lectura és, doncs, una porta a la reflexió crítica i també un recordatori de la necessitat de continuar investigant i transformant les institucions de control social des d’una perspectiva feminista i emancipadora.