El Centre de Formació Contínua i Innovació Docent del Grup COPOLIS (CEFOCID-Copolis) va ser creat l’any 2008 i, des de 2011, reconegut com a Grup d’Innovació Docent Consolidat (GIDCUB) per la Universitat de Barcelona. Va rebre ajuts econòmics oficials com a conseqüència de l’alta puntuació obtinguda en el seu procés d’avaluació i acreditació, i el vaig dirigir des de la seva creació fins al 2016. El grup integrava professorat de diferents universitats i disciplines de l’àmbit de les ciències socials, compartint espais i estratègies investigadores i docents.
En el seu marc es van desenvolupar diversos projectes i activitats d’innovació i de millora de la qualitat docent, entre les quals destaquen els Seminaris Temàtics Permanents. Aquests seminaris representaven una mateixa experiència de transferència desenvolupada a través d’activitats de formació extracurricular que combinaven la investigació d’acció participativa i l’extensió universitària amb un abordatge interdisciplinari, grupal, intersectorial i semipresencial.
La modalitat de seminari —i especialment el seminari-taller— es va consolidar com un dispositiu pedagògic que comptava amb la participació activa dels assistents. A través de dinàmiques de grup i tècniques d’innovació docent, es treballava l’anàlisi crítica dels resultats dels projectes de recerca de COPOLIS-Adalquí i d’altres investigadors convidats. L’objectiu era oferir una resposta alternativa a les necessitats de formació i intercanvi professional, enfortint alhora l’abordatge interdisciplinari de les problemàtiques socials i les seves possibles solucions.
La proposta s’inscrivia en tres eixos més amplis: vincular la recerca aplicada amb la docència universitària i la intervenció professional; impulsar experiències innovadores d’implicació de la societat en el procés d’aprenentatge; i consolidar una tasca d’innovació docent capaç de valoritzar les ciències socials en la societat. Amb aquesta orientació, els seminaris van superar els límits de l’ensenyament reglat i de les disciplines acadèmiques, imprimint un caràcter interinstitucional i intersectorial a la transferència del coneixement.
Entre 2005 i 2025, els Seminaris Permanents i les jornades-tallers van reunir prop de mil sis-cents participants, entre els quals dos-cents professors i investigadors en formació. Van servir per articular accions que vinculaven la recerca R+D amb la docència universitària, la capacitació professional i la intervenció tècnica especialitzada. Aquesta combinació d’anàlisi crítica del control social i d’abordatge pedagògic va tenir un impacte positiu en la consolidació dels eixos estratègics de COPOLIS-Adalquí, com a estructura d’investigació, formació i extensió universitària.
En aquest context, també cal destacar la publicació col·lectiva Almeda Samaranch, Elisabet; Arroyo Moliner, Liliana; Pradel Miquel, Marc i Rotger Cerdà, Josep Maria (eds.) (2014). Àmbits de recerca i metodologies en Sociologia. Textos Docents 388. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. http://www.edicions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08095. Aquesta obra recull instruments i metodologies aplicades per a l’aprenentatge crític i la formació d’investigadors i professionals, reforçant la voluntat de fer dialogar la docència amb la recerca i amb la realitat social.
Dins d’aquest marc, els Seminaris Temàtics Permanents que vaig impulsar amb més intensitat foren: el Seminari d’Anàlisi Crítica del Control Social, el Seminari sobre Temes Actuals i Futurs del Control Penal, el Seminari sobre Polítiques i Diversitat Familiar i el Seminari sobre Treballs Metodològics: Pràctiques i Exercici Professional. Tots ells van ser instruments per a la generació d’espais de col·laboració, integració i transferència, en què professorat, alumnat, tècnics i professionals d’entitats socials i administracions compartien coneixement i experiència.
Aquesta línia de treball ha mostrat que també en l’àmbit docent el control social es pot manifestar en metodologies jeràrquiques i excloents. Però l’aula, transformada en un espai de participació i de diàleg, pot convertir-se en un lloc de memòria, identitat i resistència compartida. Els Seminaris Temàtics i els tallers van ser, i continuen sent, una aposta per entendre l’ensenyament i l’aprenentatge com a processos col·lectius, on la recerca i la docència s’articulen amb la societat. D’aquesta manera, la innovació docent esdevé també una forma d’alliberament.